L’anorèxia  afecta al 5% de la població jove i són un problema de salut que afecta especialment a les dones joves (Organització Mundial de la Salut , OMS). Un 11% del jovent espanyol està en risc de patir algun tipus de trastorn alimentari segons Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia (ACAB).

Marga Serra, especialista en trastorns del comportament alimentari de la UOC (Universitat Oberta de Catalunya), va evidenciar que hi ha més de 4.500.000 de fotos penjades que porten l’etiqueta #anorèxia en Instagram. També Laura Martín-Pérez, lingüista de DAIL en el seu estudi Hashtags perillosos a les xarxes socials (2015), va descobrir noves tècniques de les internautes que feien més difícil de rastrejar els hashtags i va localitzar gairebé 4.000.0000 amb l’etiqueta #ana i #mia.

Està clar! la pressió estètica per la primesa ha trobat en Xarxes Socials com Instagram un filó per viralizar continguts i conductes que suposen un risc per a la salut de les joves. Un exemple va ser la campanya de cuixes de sirena i el pont del bikini, que va obligar a Instagram a exercir un major control sobre els hangstah #thinspiration #thighgaps.

Les professionals de la salut denunciem que en les xarxes socials (Instagram,  Facebook, Twitter o Pinterest), s’ha posat de moda promoure l’anorèxia o la bulímia com  estils de vida a imitar, obviant que són malalties i que encara que els trastorns alimentaris no són una novetat,  la immediatesa que proporcionen les noves tecnologies i la seva accessibilitat facilita que els trastorns alimentaris com l’anorèxia es manifestin cada vegada  a  edats més primerenques.

I què podem fer? Utilitzar les xarxes socials. Hem d’estar “al lloro” de les xarxes i si detectem comunitats en les quals es promouen els trastorns alimentaris denunciar-ho en webs oficials sobre prevenció.  Obrir espais de diàleg amb els joves i les/us nens que despertin el seu pensament crític i la capacitat de diferenciar conductes extremes de conductes saludables.

Cert que tots tenim la nostra responsabilitat, inclosos els mitjans de comunicació,  la indústria tèxtil i un llarg etcètera, però mentrestant la pressió estètica no canviï, hem de mantenir-nos especialment prop dels/les nostres joves i digitalitzar-nos!.

Pàgina Associació Contra la Anorèxia i la Bulímia