Les webs ‘Pro-Ana’ (proanorèxia) i ‘Pro-Mia’ (probulímia) promouen els trastorns alimentaris oferint consells per ocultar la malaltia, exercicis, o dietes restrictives molt extremes, “com vomitar“, diürètics amb els quals perdre pes ràpidament, i converteixen la xarxa en un nociu suport a les joves per fer del trastorn alimentari seu estil de vida. La seva perillositat és òbvia i a Espanya, França i Itàlia són il·legals.

A Espanya un 11% dels joves està en risc de patir algun tipus de trastorn alimentari segons l’associació contra l’anorèxia i la bulímia (ACAB). D’altra banda l’agència de qualitat d’internet (IQUA) va reflectir en el seu estudi que el grup més vulnerable a patir aquestes malalties són les noies joves i adolescents (entre 12 i 24 anys) i que el 80% dels usuaris d’aquestes pàgines perilloses eren noies menors d’edat.
Aquest any , una publicació més recent de la Taula de Diàleg per a la Prevenció de Trastorns Alimentaris de Catalunya, ha demostrat que freqüentar les xarxes socials i passar hores connectats està relacionat amb un augment del risc de patir trastorns alimentaris i preocupacions respecte a la imatge corporal. No ens hauria d’estranyar,  atès que,  segons l’estudi  els nostres preocupants hàbits de cerca són: un 31,6 % cerca per la xarxa “ com aprimar – se ràpid “, el 11.6 % “ dietes extremes per baixar pes ” , el 10,8 % blogs i fòrums pro- ana i pro – mia i un 5,2% ” com vomitar ” .

Segueixen aquestes pàgines aquí? La resposta és SI , tot i que són il·legals . Ja en 2012 la popular xarxa social d’imatges Instagram , va incloure en la seva llista d’etiquetes prohibides, les paraules : #probulimia , #proanorexia , #loseweight , #thinspo , #thinspiration ( thin ” prim” i ” inspiració ), etc. Però no va ser suficient, atès que Laura Martín – Pérez , lingüista de DAIL , en el seu estudi de 2015, ” Hashtags perillosos a les xarxes socials ” , va descobrir que les internautes havien utilitzat noves tècniques per fer més difícil de rastrejar els “hashtags”.
Què podem fer? Donat que les menors encara no disposen d’ aquesta mirada crítica que ens permet discernir entre salut i extremisme o patologia,  és la nostra responsabilitat com persones adultes, estar al cas  i no desvincular-nos de les xarxes socials, la finestra  on s’asomen els fills/es de la nova “era digital”  i cal de formar-ne part fomentant influències possitives,  i si detectem aquestes pàgines, denunciar el seu contingut.

Equip Psilomed in situ

Unitat de Tractament dels Trastorns Alimentaris