Fes aquest exercici, quan quedis per prendre un cafè amb algú que apreciïs,   intenta no “comprovar” el mòbil encara que vagi al bany o vagi a demanar i et deixi sòl/a. En comptes d’això,  pensa en el que esteu compartint, en el que aprecies la seva companyia i en els teus bons desitjos cap a ell/ella.  I si l’espera s’allarga, fixa’t en l’ambient, en la teva respiració i  centra’t en el moment. Tenim més sentits a part de la vista….

I evidentment, si ni pots esperar  a que el/la teu/va acompanyant vagi al bany que ja l’ignores mirant el mòbil, estàs fent “phubbing*”  i  el teu problema és major.  Només pensa que,  gairebé tot pot esperar al fet que acabis aquest cafè,  i si és urgent que et truquin. Aprèn a establir les normes tu, pren el control del teu Smartphone i de la teva vida.

Aquesta obvietat és més difícil del que sembla.  Perquè estem literalment enganxats/des al mòbil, les xarxes socials, correu electrònic, etc.  Ho googlegem gairebé tot (Tots tenim anècdotes amb el “gegant” de google), ho “seguim” gairebé tot per les xarxes (són el nou noticiari).  I  sobretot els/les joves,  publiquen massa a les xarxes…  i ser addictes al “Like”   els esclavitza.  No ho pots negar,  perquè per prendre el control, primer hem de prendre consciència que estem “enganxats” i que aquesta realitat existeix.

Reconèixer la nostra addicció no és negar la utilitat de les noves tecnologies,   som fills/as de l’era digital,  gràcies a ella tot és més àgil, més ràpid i més còmode. Però també rebem més inputs, ens distraiem constantment i no ens concentrem en l’aquí i l’ara,  ni practiquem el conegut mindfulness.

Fa poc vaig llegir que 7 de cada 10 nord-americans utilitza el mòbil mentre condueix,  i que 1 de cada 10 quan mantenen relacions sexuals (jo també em pregunto: com?) però aquestes dades reflectirien  de nou allò que ens perdem.

Estem tan distrets de la realitat amb els dispositius mòbils, que de vegades som incapaços de centrar-nos.

Un altre estudi no obstant això, mostra a més les conseqüències. Tot abús o mal ús ens passa factura en aquesta vida.  L’estudi manifesta que l’ús dels dispositius mòbils i les tablets pels infants  pot afectar la miopia. I també ha repercutit en nosaltres, els adults,  atès que hem deixat de veure el televisor (a una distància de la vista correcta) per veure la televisió des de les tablets i els mòbils.

Sóc de les primeres persones que valoren les aportacions de les tecnologies però en aquest post vull que reflexionem sobre el que aquests avanços ens retiren. I ens proposem aquest any 2017 reprendre el control dels nostres dispositius mòbils, i no perdre’ns res. Ni un dia de sol, ni un somriure, ni un silenci.  Practica l’abstinència digital, deixa el mòbil a casa els caps de setmana o tu posat en “mode avió”, troba la teva fórmula de no perdre’t res del que tens just davant….perquè reitero que, a part de la vista,  tenim més sentits.

 

*Terme referit a l’ús del dispostiu mòbil en presència d’altres persones. Ignorant la seva presència.