“No hay mortal que sea cuerdo a todas horas”. Plinio el Viejo  (23-79) Escriptor llatí.

El 8 de Octubre és el Dia Mundial de la Salut Mental. Día en el que es visibilitza  la Salut Mental per trencar estigmes,  i recordar la seva dimensió positiva que destaca la OMS, en seva definició de salud: «La salut és un estat de complet benestar físic, mental i social, i no tan sòls la absència d’afeccions o malalties».

La Federació Salut Mental de Catalunya defineix els trastorns mentals,  com  “una alteració de tipus emocional, cognitiu i/o del comportament, en què queden afectats processos psicològics bàsics (…)  que dificulten l’adaptació de la persona  (…)”. Jo en aquest punt  afegiria que poden  “afectar TEMPORALMENT i SUBSTANCIALMENT  la capacitat de les persones per afrontar les demandes de la vida diària”,  tal i com cita la entitat  Obertament.org.

Cert que la predisposició genètica pot ser un dels factors que incideixen en la seva aparició, però també pot tractar-se de quelcom temporal per tant, tots i totes som susceptibles a viure factors ambientals que influencien en la seva aparició (estrés, aconeteixements vitals estressants o esdeveniments traumàtics, consum de drogues, presència de malalties orgàniques, etc).

Si mirem les dades, segons el Institut Nacional d’Estadístiques un 40% de les persones espanyoles pateixen ansietat i depressió. I segons el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, el 15,2% de catalans presentaran un episodi de depressió major al llarg de la seva vida.  Les dades donen força  al proverbi llatí de l’inici: si 1 de cada 4 persones tindrà un trastorn mental al llarg de la seva vida, hem de tenir clar que tothom és vulnerable de tenir problemes de salut mental.

No obstant això, l’estigma sobre la Salut Mental continua existint. Un estudi  presentat,  per la UAB i Spora Sinèrgies, el passat 4 d’Octubre al Parlament de la Generalitat,  indica que la discriminació per raons de salut mental encara està molt present: un 80,1% de les persones amb trastorn ha estat discriminada per raó de salut mental i un 54,9% és discriminat bastant o molt freqüentment.

Com pot ser que parlant d’un tema que ens afecta a tots i totes,  l’estigma encara sigui un dels principals problemes de les persones que pateixen un trastorn mental?  Per què ens costa tant acceptar-ho i promoure’n la prevenció i la cura?  

Amb aquest REPTE tanco el post d’avui:  Recordeu que tot/es podem viure circumstàncies que afectin la nostra salut mental i requereixin ajuda professional i recolzament emocional, per tant parleu obertament,  promoveu el demanar ajuda per posar-hi remei. Sumem esforços per reduir aquest estigma.