La logopèdia és la professió especialitzada en l’estudi, la prevenció, l’avaluació, el diagnòstic i el tractament de les dificultats de la comunicació i de la deglució en adults i en nens/es. La comunicació no verbal també és matèria d’estudi dels logopedes. El/la logopeda analitza i actua sobre l’expressió i la comprensió del llenguatge.

Trastorns més freqüentment consultats per l’equip de logopèdia in situ:

Trastorns de l’adquisició de la parla

  • Dislàlia
  • Retard de la parla
  • Disglòssia

Trastorns de l’adquisició del llenguatge

  • Retard del llenguatge
  • Trastorn específic del llenguatge (TEL)
  • Dificultats en el llenguatge escrit (retard lector i dislèxia)

Trastorns de la fluència: disfèmia o quequesa

Alteracions miofuncionals

  • Respiració oral
  • Deglució disfuncional

Trastorns de la veu

  • Afàsia
  • Disàrtria
  • Disfàgia

Trastorns d’origen neurològic

  • Disfoni
  • Paràlisi cordes vocals
  • Veu erigmofònica

Logopèdia IN SITU és divideix en dues àrees:

  • LOGOPÈDIA CLINICA Y EDUCTIVA INFANTIL

El nostre equip de logopedes realitza intervencions en els següents CONTEXTOS:

  • Al propi domicili del/la nen/a
  • A l’escola
  • A camp obert (parcs i altres espais oberts)

El nostre equip de logopedes és coordinarà amb la Escola si es valora necessari.

Quan cal consultar al/la logopeda? Existeixen indicadors pels i aquests en són alguns exemples:

  • Que observeu  que respira amb la boca oberta.
  • Que presenti afonia freqüentment
  • Que observeu dificultats per pronunciar algun so.
  • Que no entengueu que diu quan es comunica
  • Que observeu que amb freqüència es “menja sons” o n’agrega.
  • Que us manifesti que no escolta bé.
  • Que observeu que no parla o parli molt poc.
  • Que observeu canvis bruscos en la veu.
  • Un endarriment en el desenvolupament del llenguatge.
  • Dificultats a l’hora d’escriure o llegir correctament.
  • LOGOPÈDIA Y REHABILITACIÓ ADULTS

Quan cal consultar al/la logopeda? També existeixen alguns indicadors en l’àrea logopèdia d’adults:
Afonia freqüent

  • Dificultats en la deglució (ingerir, engolir…)
  • Diagnòstic de nòduls, pòlips…
  • Que hagi patit un accident cerebral vascular (afàsia)
  • Que es presenti pèrdua de vocabulari, llenguatgem memòria…
  • Diagnòstic de malaltia neurodegenerativa com el Parkinson, Huntintong, Alzheimer o altres demències, Escleròsis,….

En els supòsits de diagnòstic previ, sinó ha estat visitat/da per un/a psicòleg/oga clínic, caldrà que un psicòleg clínic in situ, avaluí abans el deteriorament que presenta l’adult (memòria, orientació, llenguatge, etc.)