Totes les persones, en algun moment al llarg de la nostra vida, vivim sentiments de tristesa. Però quan una persona pateix una depressió, aquest sentiment es presenta de forma recurrent i el malestar psíquic impedeix que pugui continuar amb la seva vida quotidiana amb normalitat.
La depressió presenta una simptomatologia de caràcter AFECTIU (sentiment de tristesa, buidor i desesperança, irritabilitat, manca d’interès “apatia” i de plaer “anhedonia“), COGNITIU (pensaments recurrents de mort i/o d’inutilitat i culpa) i FISIOLÒGICA I CONDUCTUAL (cansament, agitació o alentiment motor, pèrdua de la gana, trastorns del son per excés “hipersòmnia” o defecte “insomni”, disminució de la capacitat de concentrar-se).
Per tant, com he reflectit, en primer lloc cal tenir present que la depressió és una malaltia i no un simple signe de feblesa*.

En segon lloc, cal comprendre que, tot i que és una de les malalties més freqüents del nostre segle i afecta 350 milions de persones, és imprescindible que sigui diagnosticada pels/les professionals de la psiquiatria i/o psicologia. En tercer lloc, no es deguda a una única causa. Resumint, hi han factors bioquímics, com l’excés de cortisona, o factors hereditaris i també pot aparèixer més fàcilment si existeixen altres factors desencadenants (consum, esdeveniments vitals traumàtics, etc). Per tant no s’escull.

Finalment per concloure, desitjo incidir en que diversos estudis avalen que la presència de suport familiar i social s’associa a una major recuperació. Facilitant fins i tot, una major adherència al tractament psicològic i una millor resposta al farmacològic.  Alguns consells que podrien ajudar a la família i als/les amics/gues a donar un suport adequat serien els següents:

  1. ACOMPANYAR al/la persona afectada per tal que DEMANI AJUDA i acudeixi a un/a psicòleg i/o psiquiatra. En un alt percentatge amb tractament s’assoleix una recuperació completa.
  2. INFORMAR-SE sobre la depressió de la mà del psicòleg i psiquiatre i demanar orientacions per facilitar un suport.
  3. ACCEPTAR la malaltia i ajudar a la persona a acceptar-la. La persona no ho escull ni que ho fa per molestar-te.
  4. Mostrar RECEPTIVITAT, SENSE PRESSIONAR NI JUTJAR. No poden imposar-se les motivacions ni els desitjos d’interactuar socialment. Per tant, aprèn a respectar els seus silencis, i a comprendre els seus canvis. I sobretot a NO BANALITZAR el que expressa. Per exemple, si verbalitza ideació suïcida “no tinc ganes de viure” o “penso en morir-me” motiva a la persona a què ho expliqui als seu psicòleg/oga o psiquiatre i assegurat de què ho fa. (Un 40% dels suïcidis s’associen a la depressió)
  5. REFORÇAR de FORMA POSITIVA: Que expressi, que acudeixi a teràpia, que realitzi activitats encara que no en tingui ganes, cada esforç si es reconegut i compartit és doblement satisfactori.
  6. AUTOCURA. Tenir el teu espai és clau per poder acompanyar. Hem d’evitar que el desig d’ajudar eclipsi les nostres pròpies necessitats i preservar espais de “respir” i d’oci”.

Si ho fem, de ben segur que serem de més ajuda!

*Nick Seluk, artista de la popular webcómic Awkward Yeti, amb l’ajuda de la vivència de Sarah Flanagan va reflectir la importància de mostrar comprensió i no jutjar