Segons la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM) la incidència del càncer ha augmentat i les raons són l’envelliment de la població, a més d’altres factors de risc com el tabaquisme, l’alcohol, l’obesitat i el sedentarisme. Sobre aquest últim factor de risc, recentment es va publicar una recerca que va concloure que la vida sedentària augmenta en un 70% el risc a patir càncer de mama.  És més, l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC) una de les entitats que va participar en l’estudi, ahir va publicar que s’ha demostrat científicament que es podrien evitar al voltant del 50% dels tumors amb hàbits de vida saludable, que hauríem d’adquirir donis de la infància per a una major eficàcia i ha apel·lat la responsabilitat de tots per a la prevenció del càncer.

De manera que, encara que se segueix investigant la seva prevenció i detecció, les conclusions actuals són clares: Envellim i ens hem de cuidar i aquestes cures al més aviat possible comencin millor. Des de les consultes de psicologia detectem un canvi d’hàbits en moltes persones,  i aparentment cada vegada és més habitual, practicar esport que fumar. Però l’obesitat infantil és una altra de les pandèmies del nostre segle.

Conclusió, podem guanyar-li la carrera si prevenim i revertim el nostre estil de vida i dels nostres fills/es inculcant hàbits de vida saludables que els allunyin del sedentarisme i la obesitat. I cal fer-ho ARA donat que el càncer segueix sent una de les principals causes de mort a Espanya. En concret, al llarg de la seva vida,  1 de cada 3 homes i 1 de cada 4 dones, seran diagnosticats de càncer.

La importància de la prevenció, amb aquest marc contextual, és inqüestionable. Però què hi ha de la intervenció? En aquest punt em referiré al paper de la Psicooncología que davant d’un diagnòstic o possible diagnòstic ho és pràcticament tot.

No ens equivoquem, el tractament mèdic és la primera prioritat, però el tracte que el/la pacient rebi per part de l’equip mèdic, i el com se l’acompanyi i se li faciliti la informació també serà determinant per pal·liar el seu sofriment psíquic i el dels seus familiars. En el punt  clínic que implica interacció amb el/l’afectat i els seus afins, és crucial aplicar la Psicooncología.

La Psicooncología té com a objectius realitzar una atenció integral tant a nivell individual com sociofamiliar. Facilita un setting (un espai terapèutic continuat) en el qual la pacient i els seus familiars poden expressar les seves emocions i inquietuds i ser acompanyats en el procés d’assimilació i tractament. Però els objectius de l’espai terapèutic van més enllà de l’escolta activa i del suport emocional, parteixen d’una concepció terapèutica dirigida a la rehabilitació i recuperació de la pacient i a promoure la seva autonomia en tots els aspectes.

La nostra realitat social,  converteix aquesta especialització en quelcom necessari pels professionals de l’àmbit de la salut mental,  i també la formació en un imprescindible per als equips mèdics per tal que tinguin presents la psicooncologia i l’aspecte emocional sobre com comunicar, i acompanyar a les persones afectades en el procés.

Avui estem més aprop que ahir, però la cursa continua…

diamundialcancer