Amb motiu del 17 de Febrer, dia Mundial de la Motricitat orofacial, dedicarem el següent post a facilitar la seva detecció i prevenció.

La motricitat orofacial és el camp de la logopèdia encarregat de l’estudi, el diagnòstic i la intervenció de les alteracions del sistema estomatognàtic, que implica tota l’estructura del cap, coll, boca i zona cervical.

La/el logopeda és la/el professional que tindrà cura del bon desenvolupament de les seves funcions, és a dir, de la succió, la masticació, la deglució, la respiració i l’ articulació. Són actes que realitzem en el nostre dia a dia de manera automàtica i  inconscient i, precisament per això, no els donem gaire importància  ni solem adonar-nos de si  les realitzem correctament. Tot i així, un desequilibri en alguna d’elles pot tenir repercussions importants en la nostra qualitat de vida.

Quins símptomes pot produir una alteració en la motricitat orofacial?

Una bona detecció pot ajudar-nos a resoldre el problema més ràpidament i evitar-nos molts maldecaps. Alguns indicis que poden avisar-nos d’una possible alteració són:

  • Dents mal col·locades, sobretot les incisives o “pales” davanteres.
  • Dolor a l’articulació de la mandíbula (articulació temporomandibular), sobretot al mastegar.
  • Pronunciació incorrecte d’algun so o sons.
  • Roncar durant la nit.
  • Fer ulleres, tenir dificultats per descansar i/o baixa concentració.
  • Obstrucció recurrent del conducte nasal, derivat de processos infecciosos freqüents, al·lèrgies, rinitis.. .
  • Sobretot en infants, mastegar i empassar fent soroll excessiu, mullar quan es beu, baveig durant el dia.
  • Contreure o tensionar els llavis o la barbeta a l’empassar.
  • Estar amb la boca oberta (quan mirem la TV per exemple) de manera habitual.

Podem fer alguna cosa per prevenir la seva aparició?

Seguint alguns bons hàbits i pautes quotidians, podem promoure la  salut del nostre sistema miofuncional, orofacial i cervical. Alguns dels punts que hem de tenir presents són:

  • Ensenyar als nostres fills a mocar-se i a portar una bona higiene nasal des de ben petits.
  • Realitzar lactància materna, si ens és possible.
  • No allargar l’ús del xumet en infants més enllà dels 2 o 2 anys i mig. El mateix amb la succió del dit.
  • No prolongar aliments que no toquen per edat, com ara el menjar triturat.
  • Evitar mals hàbits com ara mossegar-se les ungles o el bolígraf.
  • Mantenir una postura corporal adequada, amb l’esquena recta, el cap sobre les espatlles i les espatlles relaxades, sense pujar-les. Especialment quan mengem.
  • Mastegar pels dos costats de la boca alternadament.
  • No realitzar una dieta de consistència massa tova. Hem d’incloure aliments durs i fibrosos com els fruits secs o la pastanaga.
  • Respirar sempre que puguem pel nas i amb la boca tancada, quan no realitzem un esforç físic.
  • Consultar el dentista o l’otorrino si sospitem que la nostra dentició no és adequada o tenim dificultats per a respirar correctament.

 

motricitatorofacial