13 raons per les quals les persones adultes no hem de quedar-nos al marge

Formar part del grup i no fracassar en l’institut no és un repte qualsevol. A l’escola i l’institut, existeix una PRESSIÓ IMPLÍCITA per ser igual i anar al mateix pas que els/les companys/es. Per això poden existir dificultats INVISIBILITZADES com l’assetjament escolar, el consum d’alcohol, la violència sexual, etc.  D’altra banda, amb la DIGITALITZACIÓ de la COMUNICACIÓ el ciberassetjament no fa vacances i la VIRALITAT de continguts els pot apropar a jocs terribles com el de la balena blava.

L’ús d’internet té els seus riscos, això no és nou, però el silenci sobre aquests temes, no ens ha ajudat.  Encara avui reiterem l’error quan diem “a l’escola o a casa, això no passa”. Si passa, per múltiples variables i perquè en l’ADOLESCÈNCIA la socialització i la integració en el grup d’iguals,  agafa un protagonisme que eclipsa les relacions amb la família i els adults.

D’entrada, traslladar la realitat juvenil en una sèrie de ficció no sembla una mala iniciativa, donat que visibilitza.  De fet, considero que el debat es troba en COM es presenta el tema en la sèrie “13 raons”  i sobretot a QUIN PÚBLIC està arribant (no es recomana a menors de 16 anys i la coneixen nens/es de fins i tot 13 anys). I més qüestions que mereixen la nostra atenció i ens han de fer reflexionar:

  • Les sèries mostren, no eduquen. La nostra VISIÓ importa, i ha d’estar descontaminada d’ESTEREOTIPS per poder educar en valors i promoure el respecte per la diversitat i l’igualtat. Els adults som el primer graó de la cadena pel canvi.
  • El PENSAMENT CRÍTIC es desenvolupa a partir de la preadolescència. Per això hem de participar de forma activa en el diàleg dels joves sobre aquests temes.
  • La melancolia no és cool i el suïcidi no és romàntic. Em sumo als/les experts/es que consideren que la sèrie pot transmetre aquestes idees i “glamouritzar” la decisió de la jove protagonista. No oblidem que el públic de la sèrie és menor i que la MADURESA incideix en la IDEALITZACIÓ dels protagonistes.

Què podem fer? Formar part, com persones adultes, d’aquesta era digital i conèixer què és viralitza, estar receptius a compartir amb els nostres adolescents les seves sèries i interessos. D’aquesta manera crearem diàleg,  sentiran el nostre suport i desenvoluparem el seu criteri. Recorda que també pots supervisar que els continguts als quals accedeix siguin acceptables per la seva edat (Utilitza el Pin del Control Parental).

I sobretot, Forma part de la seva vida! Crea i viu experiències amb els teus fills/as, que els recordin que després de l’escola/institut hi ha més persones i vivències intenses (viatges familiars, festes, activitats físiques, etc). Existeixen moltes activitats per gaudir amb ells/elles i no cal que les facis totes: des d’anar a Zumba amb la teva filla adolescent, fer una festa familiar i convidar els/les amics/gues que vulgui, fer algun escape room en família o viatge. Quan ho fem,  transmetem amor, suport, valors i  també relaxació donat que els ajudem a crear espais de “respir” fora de l’institut.

Finalment, si observes tristesa recurrent, aïllament,  que no desitja fer res (abúlia, apatia) o  res li produeix plaer (anhedònia), demana ajuda professional a un/a psicòleg/a. Comptem amb psicòlegs especialitzats en adolescents formats en Coaching i ens coordinem amb el centre escolar.

Els primers responsables del seu benestar, som nosaltres,  els adults!